Principis
Contrast i freqüència
El contrast (clar/fosc) i la freqüència espacial (densitat de línies o elements per unitat de longitud) modulen la vibració perceptiva: patrons més densos o de major contrast tendeixen a “bategar” amb més intensitat. Canvis lleus d’escala, gruix o separació entre línies poden fer emergir zones de repòs i zones d’inestabilitat.
Repetició i ritme
La reiteració d’un mòdul (línia, quadrat, punt) construeix ritmes visuals. Si introduïm micro-variacions (angle, fase o escala) el patró estable es trenca i sorgeix moviment aparent: la retina i les vies neuronals integren el canvi seqüencial com si fos desplaçament real.
Profunditat aparent
Sense estereoscòpia, podem evocar volum amb gradients de densitat, línies convergents i radials que suggereixen punt de fuga o deformació de l’espai. L’ull interpreta zones més denses com ombres o plans allunyats, i zones clares com plans propers.
